EL CAMPEROL

L’afecció de camperol

Miquel Sentandreu

Tradicionalment els camperols han sigut persones molt arrelades a la terra que treballen, la seua existència ha estat sempre lligada i condicionada a la producció dels aliments que els permetien sobreviure, a la vegada que produïen excedents suficients per alimentar a una minoria que es dedicava a altres quefers.

En un temps, els camperols eren poc menys que esclaus, una mena de propietat d’un senyor que els deixava treballar les seues terres a canvi d’unes rendes, sovint despòtiques, que havien d’aportar al senyor feudal. En les societats feudals la immensa majoria del habitants de les terres eren camperols, i estaven sotmesos a l’autoritat  d’una minoria de senyors, soldats i clergues que tenien el poder.

A mesura que les societats avançaven i es feien més productives, els camperols anaren abandonant els camps de conreu per a incorporar-se a altres activitats de tipus industrial o de serveis. La mecanització del camp i la tecnificació dels cultius ha fet possible que una xicoteta proporció de persones dedicades a la terra puguen produir aliments suficients per a la resta de la població. Aleshores s’han invertit els termes, abans la immensa majoria eren treballadors de la terra, ara només uns pocs treballen la terra que ens dona de menjar.

Ara ja no es diuen camperols, s’anomenen agricultors, productors agrícoles o ximplement jornalers o peons del camp, quan no tenen terres i treballen a jornal els camps dels altres.

El camperol, el llaurador, l’agricultor... o qualsevol altre mot o concepte associat, relacionat o lligat a la figura del camperol sempre a sigut menyspreada y poc reconeguda, i sovint humiliada i rebutjada. En un principi eren unes minories benestants i poderoses qui menyspreaven els camperols, però a mesura que es reduïa la proporció de persones dedicades a la terra, el nivell de menyspreu va créixer més encara, fins arribar als moments actuals on la immensa majoria de la nostra societat, anomenada desenvolupada, ha perdut el contacte amb la terra mare i la sensació de dependència  d’una terra i d’unes persones que fan possible el miracle de menjar i viure cada dia. Milers de milions de persones al món depenem totalment del treball dels camperols i agricultors que ens donen de menjar. Però els ciutadans del mon evolucionat som desagraïts i desconsiderats amb els camperols. Hem oblidat amb rapidesa els nostres orígens i sovint celebrem el haver escapat del camp amb burlesca i menyspreu dirigit als qui no han pogut, o no han volgut, deixar la noble tasca del camp per a dedicar-se a altres treballs millor considerats socialment.

Una de les primeres revolucions de la humanitat, després del descobriment del foc i la fabricació de les primeres ferramentes, va ser el descobriment de la ramaderia i l’agricultura, que va permetre l’accés als aliments en quantitats i varietats abundants sense haver de desplaçar-se contínuament  per a caçar i recollir els fruits de la natura salvatge.

Si busquem als nostres orígens, descobrirem que tots portem a dintre un caçador, un recol·lector, un camperol.

Som tantes persones al món, al voltant de set mil milions, que si ens dedicarem a caçar o recollir el que ens dona la natura, en poc temps esgotaríem les existències de les poques zones que queden verges al món, per la qual cosa és desaconsellable que ens dediquem a la caça i la recol·lecció dels productes de la natura a gran escala i sense control.

Però la pràctica de l’agricultura a xicoteta escala, amb mentalitat de camperol, és una activitat que podem dur a terme sense afegir agressions ni desequilibris al medi natural, més bé al contrari. El cultiu d’una xicoteta parcel·la de terra de forma artesanal i sense grans complicacions tecnològiques, a banda de contribuir mínimament a restablir o conservar equilibris a la natura, ens permetrà contactar de nou amb la terra mare, retrobar una part dels nostres orígens ancestrals, i redescobrir emocions i sentiments perduts, carregats d’autenticitat.

La nova versió del camperol podria ser la d’una persona que viu i treballa en un món urbanitzat, però que dedica part del seu tems a conrear un raconet de terra amb les seues pròpies mans. El cultiu de la terra, com activitat d’oci i font d’abastiment d’una part dels aliments que consumim, es una activitat que reporta múltiples avantatges vivencials per la persona que la practica.

L’afecció de camperol ens permet dur a terme una activitat física, moderada i molt variada, al aire lliure i en contacte amb la natura.

Per treballar l’hortet hem de pensar el que volem sembrar i plantar en base als nostres gustos personals i necessitats alimentaries. Açò comporta una activitat de planificació per adaptar les tasques al terreny que anem a treballar i elaborar un calendari de conreus, sembres, plantacions i collites que ens permetrà posar en pràctica el nostre entreteniment de manera ordenada i planera.

La tasca de camperol ens donarà l’oportunitat de posar en pràctica un projecte des de que comença a gestar-se mentalment fins a la recol·lecció de les collites. Sentirem en cada moment que el projecte es tot nostre, de principi a fi, sense veure’ns reduïts a la participació exclusiva i de manera especialitzada en una determinada etapa d’un procés de treball especialitzat i compartimentat, monòton i avorrit, com sol passar a la majoria dels treballs del món actual.

Però el gaudi del camperol no acaba en les tasques al camp i la recol·lecció de les collites. Quan arribem a casa amb els cabassos plens, comença una altra vesant que projecta al camperol i als seus arrimats al món culinari, la cuina, el gaudi del menjar, el miracle de convertir allò que hem cultivat amb les pròpies mans en els aliments que ens permeten viure i gaudir de la nostra existència.

Però la vesant culinària del món del camperol, com que dona per a moltes línies i pàgines d’escriptura, la deixarem per a uns altres moments.

Exercir l’afecció de camperol ens dona també la possibilitat de socialitzar els nostres productes. Podem donar els excedents de les collites a familiars i amics, i anar més enllà de la tasca individual del camperol, i fer societat, compartir amb els més pròxims els fruits de l’horta, les nostres emocions, les sensacions i les vivències. Poques coses donen més satisfacció que donar una caixa de fruita o verdura plena de color, olor  i sabor a un familiar, un amic o un veí i veure com se’ls il·lumina la cara d’alegria i gratitud. Algun eixut pot haver que siga incapaç de reconèixer i agrair el goig que dona la presencia d’una caixa de que menjar, però es estrany que una persona no es commoga, encara que siga mínimament, davant l’ofrena desinteressada d’una caixa de bones fruites i verdures conreades amb delicadesa i passió.

La pràctica de l’agricultura manual a xicoteta escala, a banda dels avantatges que hem vist, ens permetrà ser una miqueta més humils, més realistes, amb els peus més agarrats a terra, però a la vegada amb la mirada  plena d’esperança cap un futur proper i llunyà on sabem el que podem trobar. Bona part del que ens depare eixe futur esperançador estarà condicionat pels actes del present, carregats d’emocions que ens empenten a treballar la terra sense deixar de gaudir la vida.

Treballar l’hortet ens permetrà reconéixer i valorar la noble tasca dels camperols, ramaders i pescadors. Persones que fan possible, amb el seu esforç, el miracle d’un món tecnificat, on la immensa majoria ens alimentem cada dia sense haver-nos de preocupar d’on ve el menjar.

Preparar la terra

Miquel Sentandreu

Estem a primers d’abril de 2013. Encara es hora de preparar la terra per a fer una hortera de cara a l’estiu.

Per tot el mes d’abril i la primera quinzena de maig podem plantar tomaqueres, albergineres, meloneres de tot l’any, meloneres d’arger, carabasseres de fregir, pimentoneres, enciams etc.

Per a preparar un tros de terra no fan falta grans aparells, si no tenim altra ferramenta, amb una ximple aixada podem fer tot el procés.

Una vegada triada la parcel·la que anem a cultivar, si està erma o abandonada, el primer que farem es tallar la brossa a ran de terra per deixar el terreny lliure. La brossa la podem tallar amb una fals, una dalla, una desbrossadora tipus talla-gespa, una desbrossadora a motor de manillar, també podem triturar-la directament amb un motocultor o un tractor, però com he dit abans amb una ximple aixada podem també tallar la brossa i fer tota la resta del procés.

Retirarem la brossa i la deixarem en un muntó per a compostar.

Amb la parcel·la lliure de brossa, planificaren els solcs, de 10 a 15 metres de llargària, i a una distancia aproximada d’un metre (100 cm.) entre un tira de cultiu i la del costat. Encara que també pot ser de 90 o 80 cm.

Si el terreny està molt dur per cavar, regarem generosament la zona a cavar, a ser possible per goteig, que ens permetrà regar en la tira exacta on després farem la plantació o la sembra. Deixarem reposar la terra regada 3 o 4 dies i començarem a cavar. Amb una llença podem indicar la línia de la tauleta a cavar, amb la mateixa aixada podem marcar una línia a terra o regateta menuda al llarg del rastre que ens dirà la zona a cavar. Cavarem amb la línia marcada a terra entre les cames, a un costar i altre, cavarem una amplària aproximada de 60 cm. De tal manera que entre cada tirera cavada hi haurà una mena de caminet que pot variar entre els 20 i 40 cm.

Si cavem amb l’aixada, a mesura que cavem anirem desfent els terrosos, retirarem les arrels que trobem i deixarem la terra fina i esponjosa.

La cavada serà d’uns 20 cm. de profunditat, pot ser mes fonda si volem cultivar plantes que tenen l’arrel més fonda. Però amb 20 cm. de guaret es suficient per a dur a bon terme la major part dels cultius hortícoles.

També podem cavar la terra amb una pala, o amb una forca de doble mànec. La forca de doble mànec ens permet estovar la terra amb una profunditat de 20 cm. sense castigar el llom, amb una postura més adequada que l’aixada. Disposa de 5 punxons verticals que es claven a terra i agafa tot l’ample de la tira de cultiu i estova la terra sense voltejar-la. Una vegada estovada la terra hi haurà que desfer els terrossos amb una aixada, o un ganxos de cavar, o be amb una aixada de roda que disposa de diversos accessoris per a fer diverses tasques de preparació de la terra. En un article anterior podeu vore imatges i usos de la forca de doble mànec i l’aixada de roda.

Una vegada cavada la terra podem afegir fem al rastre cavat, uns 5 quilos per metre lineal. Es millor que el fem estiga ben descompost i que no siga recent, millor de l’any anterior.

Amb la terra cavada i femada, podem ja plantar o sembrar les plantes que ens interessen, podem fer-ho directament sobre el solc que hem cavat. Però també podem cavallonar la terra del rastre, de forma que mesclem la terra i el fem i deixem un cavalló d’uns 50 cm. d’amplària per 30 cm. d’alt a la cresta central. En aquest cas plantarem les plantes per la cresta del cavalló o molt a prop, d’aquesta manera les plantes disposaran d’una bona porció de terra molt molla i a la vegada reduirem els perills d’embassament pel reg i la pluja

Si tenim reg per goteig, instal·larem una goma amb punts de goteig cada 25 cm. al centre de cada rastre, o per damunt de la cresta del cavalló.

La horca de doble mango y la azada de rueda

La azada de rueda con sus complementos y la horca de doble mango, son dos herramientas de gran utilidad para el pequeño campesino. Con estas herramientas podemos trabajar la tierra con nuestras propias manos, sin ningún tipo de motorización ni artificio complicado. El cultivo de nuestro huerto con la horca de doble mango y la azada de rueda nos permite realizar todo el proceso, desde tierra yerma  o rastrojo hasta convertirla en una huerta o vergel. Estas herramientas nos permiten cultivar nuestro huerto a la vez que hacemos ejercicio de forma adecuada, sin forzar el organismo con posturas incomodas que pueden resultar contraproducentes.

Con estas dos herramientas se puede cultivar con cierta comodidad la tierra de un huerto de hasta unos 500m2. Pero se pueden trabajar superficies más grandes si disponemos del tiempo necesario o de otros brazos que nos ayuden a cultivarla.

Si quereis ver imagenes y usos de este tipo de herramienta, pinchar aquí . Las imagenes que muestra son de un taller de Girona que fabrica este tipo de herramientas. Puedes buscar otros pero os pongo este enlace porque tiene buenas imágenes y ofrecen productos de calidad. Yo tengo la azada de rueda y todos los complementos y estoy muy contento con ella. La horca de doble mango me la hizo un herrero del pueblo hace más de 20 años.

La azada de rueda y la horca de doble mango no son herramientas complejas, algunos se las fabrican por sus propios medios a partir de ruedas pequeñas de bicicleta y otros productos reciclables.

CALENDARI DE SEMBRA TRANSPLANTAMENT I RECOL·LECCIÓ

Calendari de sembra transplantament i recol·lección que pot resultar-nos de gran utilitat.

Punxar ací

INICIAR-SE COM A CAMPEROL AMB UN XICOTET HORT FAMILIAR

Iniciar-se com a camperol amb un xicotet hort familiar

Miquel Sentandreu

Per a iniciar-se en el cultiu d'un xicotet hort familiar no es necessita gran cosa, amb una xicoteta porció de terra i una simple aixada podem començar a realitzar els nostres somnis.

En principi, amb una parcel·la de 100 m2, o inclús menys, tindríem prou espai per a posar en pràctica el cultiu agrícola a xicoteta escala.

Si disposes de terres de cultiu, no tens més que posar-te en marxa. Si no tens camps, sempre pots demanar prestat un tros de terra a un amic, llogar un parcel·la o comprar-la.

Aconseguir una porció de terra per a treballar-la amb les teues mans és relativament fàcil. Actualment les terres de labor estan molt barates. Per menys 600 € podríem comprar una fanecada (850 m2), i amb uns 300€ dotar-la de reg localitzat per goteig. 

Si formàrem una xicoteta societat i dividírem l'espai en 8 parcel·les de 100 m2, amb una aportació inicial d’uns 115 euros per associat, disposaríem d'una xicoteta parcel·la de 100 m2 amb  reg per goteig.

Com podeu  vore hi ha moltes possibilitats de disposar d'un xicotet hort, per res o molt pocs diners.

En qualsevol part es pot cultivar la terra, però quan millor siga el terreny a cultivar i més temperat siga el clima, les collites seran més freqüents i de major rendiment.

Una vegada disposem de la terra, com deia al principi, amb una simple aixada podem començar a cavar, esmicolar els terrossos, aplanar els bancals, fer xicotets solcs i sembrar o plantar el que ens agrade. Només haurem d'atenir-nos als calendaris de sembres i transplantaments de cada zona, segons els rigors del clima i els costums del lloc. El més fàcil, independentment del que vegem escrit als llibres, revistes, blogs etc., és preguntar als vells llauradors de la zona per les dates de labor, sembra, plantació, recol·lecció…

Si coneixem els temps de labor i treballem la terra, podem sembrar i plantar amb possibilitats d'arreplegar algun fruit.

Si disposem de fem o altres matèries orgàniques descompostes, com herbes de desbrossament, fulles caigudes, restes de cultius etc., les podem incorporar a l’hort, així augmentarem la fertilitat del sòl i les possibilitats de que les nostres collites arriben a bon terme.

No cal tindre por de llançar-se a cultivar el propi hort, però cal fer-ho sense pressa. El cultiu d'un hort per a autoconsum deu basar-se en una filosofia centrada a ocupar el cos, les mans i la ment en una activitat que ens puga resultar agradable i plaent, que a mig termini ens premiarà amb uns aliments carregats de nutrients i d'emocions.

Són tantes les variables que incideixen en l'evolució de les plantes, des que iniciem el cultiu fins que acabem la recol·lecció, que resulta impossible controlar-ho tot. Per molt que ens apliquem sempre tindrem alguns fracàs. Els resultats mai s'adaptaran fidelment a les expectatives o les programacions que ens hàgem plantejat. El cultiu de l'hort en este sentit ens ajudarà a relativitzar els èxits i els fracassos. Cultivar la terra ens posa els peus a terra, ens ensenya a acceptar la incertesa, a reconéixer l'autenticitat i apreciar el seu valor, a gaudir de les alegries i a assumir els fracassos sense perdre l'aplom, sense deixar-nos portar per l'eufòria  ni el pànic.

Una vegada iniciats en el cultiu de l'hort familiar, no importa massa fer-ho molt bé, el verdaderament important és seguir en el camí, amb humilitat, amb ànim de millorar dia a dia i de aprendre de cada xicotet èxit o fracàs.

En posteriors escrits continuarem parlant de distints temes relacionats amb l'hort familiar: Utensilis, ferramentes, abonat, reg, malalties de les plantes, mitjos preventius i/o curatius…

TEMPS PROPICIS PER A TORNAR LA MIRADA A LA TERRA

Temps propicis per a tornar la mirada a la terra

Miquel Sentandreu

En temps de desesperança, quan milions de treballadors es queden sense treball i no saben que fer amb el seu temps i les seues capacitats, és un bon moment per a centrar la nostra mirada en qüestions bàsiques, per a valorar les nostres aptituds i posar-les en pràctica. Estar oficialment desocupat, no ha de paralitzar-nos.

L'ocupació estable i continua, així com el concepte de desocupació, són relativament recents. Allò més habitual, en les generacions que ens van precedir, ha sigut compaginar períodes de treball remunerat amb altres d'inactivitat laboral, i simultaniejar les activitats assalariades amb altres activitats de caràcter autònom com el treball de xicotetes parcel·les agrícoles, els quefers domèstics o la producció d'articles artesanals, manuals o artístics.

Els nostres avis dedicaven la major part dels seus esforços a aconseguir els aliments bàsics per a sobreviure. Amb la industrialització dels camps, va augmentar la producció agrícola i ramadera, i es va garantir la disponibilitat d'aliments en quantitat i varietat suficient per a satisfer les necessitats d'aliments de tota la població.

Amb l'augment de la producció es van abaratir els aliments i va ser possible destinar una major part de l’esforç i dels estalvis a la consecució d'altres béns. A mesura que anàrem abandonant el camp per a dedicar la nostra intel·ligència i esforç a la indústria i els serveis, milloràrem les condicions de vida en general i desaparegué la sensació de pertinença a la terra mare. Els sectors primaris com l’agricultura, la ramaderia i la pesca s'han considerat sectors proscrits, dignes d'incapaços que no han pogut d'adaptar-se als canvis socials i han perdut el tren del progrés. La societat ha oblidat que els sectors primaris són els que ens donen de menjar,  hem perdut la consciència de que l'alimentació és la base sòlida i inqüestionable sobre la qual hem muntat un meravellós i immens castell de cartes.

Amb el nostre desenteniment, estem soscavant les bases d'un sistema que no té sentit sense garanties de suport nutricional. Estem deixant en mans d'interessos anònims, forans, econòmics, financers i especulatius, el més sagrat d'una societat, la capacitat de donar suport nutricional en quantitat, varietat i qualitat suficient a tota la seua població.

Els agricultors europeus estan sent assetjats des de fa dècades per un sistema de distribució i comercialització amb tints monopolistes, que basa els seus guanys a mantindre els preus baixos a costa d'asfixiar als productors del sector agrari, ramader i pesquer, sense renunciar als seus marges de benefici que sempre van en detriment dels preus en origen.

Amb la globalització, les multinacionals del sector agroalimentari es mouen com un peix en l'aigua, transvasen quantitats immenses d'aliments d'uns continents a altres, rebenten els preus locals, arruïnen i esclavitzen els habitants dels nous països productors, trenquen els seus ecosistemes, els priven dels seus recursos bàsics, afavoreixen la creació de noves classes dominants que cedeixen les terres dels seus conciutadans a empreses especuladores sense escrúpols, obsessionades pel benefici econòmic sense límits que els permet exercir la dominació.

I mentrestant les nostres terres es queden ermes, abandonades per uns ciutadans que li van donar l'esquena i reneguen de les seues arrels per considerar-les vulgars, caduques i antiquades. Ciutadans que amb el temps ens hem aferrat al més banal i hem abandonat allò més autèntic, ciutadans que escatimem en el preu dels aliments i malbaratem recursos en desplaçaments, adorns superflus, construccions faraòniques, espectacles de masses…, consum indiscriminat, sense mesura, que avança sense tornar la vista arrere, sense mirar la terra cremada que anem deixant al nostre pas.

La crisi està maltractant a milions de persones que veuen perillar la seua situació, per la falta de solidaritat d’un sistema de distribució de la riquesa que es basa en la percepció de salaris. Però que permet que milions de persones es puguen quedar desocupades, sense suport, excloses dels mecanismes de redistribució de rendes i beneficis. Seria tan fàcil com adaptar en cada moment jornades laborals, horaris, salaris i beneficis empresarials a les fluctuacions de l'oferta i la demanda, de forma que es garantira en tot moment la plena ocupació per a tots els ciutadans. Amb això ens estalviaríem els subsidis per desocupació, repercutiria en una millora de la situació general de treballadors i empreses, i contribuiríem a la pau social i l'estabilitat econòmica.

Però ni els polítics, ni els empresaris, ni els propis treballadors pareixen estar per la labor d'aconseguir majors quotes de repartiment de la riquesa, de seguretat i d'estabilitat econòmica i social. Tots pareixen estar d'acord en què s’afone el veí, si jo puc salvar tots els meus mobles, sense reparar en el fet de que el patiment del meu veí tard o prompte es tornarà contra mi.

Com a ciutadans de a peu, individus que formem part d'una societat, podem continuar reivindicant mecanismes de solidaritat, de repartiment de la riquesa  per mitjà del treball. Però sense renunciar a les nostres reivindicacions laborals i socials, també podem mantindre’ns actius, inventar-nos activitats, quefers, treballs…, encara que no percebem cap remuneració econòmica per ells.

Les activitats que podem dur a terme pel nostre compte, sense esperar que ningú ens done permís per a fer-ho, són infinites. Cadascú de nosaltres podem esforçar-nos per buscar i trobar activitats i quefers en els quals ens puguem sentir bé, inclús sense percebre cap salari.

Una d'estes activitats pot ser el cultiu de la terra a xicoteta escala. Treballar la terra amb les nostres mans i menjar-nos els fruits de l'esforç, ens ajudarà sentir i reconéixer el valor d'allò més autèntic.

Tal vegada prenguem consciència del valor del més pròxim, senzill, quotidià. Potser se’ns òbriga la ment a noves possibilitats de relació amb el medi que ens sustenta, amb els essers que habiten el nostre entorn. Potser arribem a reconéixer qualitats en la senzillesa, en les xicotetes dimensions, en la subtilesa, la força i la contundència de la natura. Aprendrem a respectar el medi i als seus habitants, i a establir equilibris materials i emocionals que ens òbriguen nous horitzons d'esperança i de confiança en nosaltres mateixos.

Invertir en un trosset de terra, des del punt de vista econòmic mai serà gran cosa, però emocionalment pot ser la inversió de la nostra vida.

VULL SER CAMPEROL

Vull ser camperol

Miquel Sentandreu

Ni empresari, ni agricultor, ni llaurador, ni explotador de terres i persones, ni amo de res, ni esclau de ningú. Sols vull ser camperol, treballar la terra amb les meues mans, cultivar els meus aliments, viure en llibertat, xafar i besar la terra que em dona de menjar, llançar la mirada al cel y descobrir l’eternitat sense alçar els peus de terra.

Les principals ferramentes del camperol son la seua ment i les seues mans, amb un tros de terra i uns utensilis bàsics: una aixada, una fals, un ganivet, un rastell, una motxilla de polvoritzar, podem iniciar-nos en l’apassionant món del cultiu d’aliments a xicoteta escala.

La dedicació a la terra amb ànim de lucre resulta complicada, ruïnosa i plena de disgust, però si ens dediquem al cultiu de la terra amb mentalitat de camperol, sense pretensions de rendibilitat econòmica, podem establir una relació amb la terra i els seus productes que va molt més enllà de lo purament material. Si dediquem regularment una part del nostre temps a cultivar aliments per al propi consum, a poc a poc anirem entrant en una nova concepció de la nostra pròpia vida y del món que ens rodeja, motivat per la incorporació de noves referències vitals que la societat actual ha menyspreat i abandonat per considerar-les inútils y vulgars.

Amb la pràctica de camperol a xicoteta escala, a temps parcial o com cadascú puga i vulga, establirem una relació amb la terra, amb el medi i amb el paisatge que ens aportarà noves emocions y sensacions.

Dedicar el nostre temps i el nostre esforç a cultivar la terra i cuidar del nostre entorn, el primer que ens aporta es la possibilitat de realitzar exercici físic, en un ambient a l’aire lliure, que enfortirà el nostre cos i ens obrirà la ment a nous horitzons. El camperol pot realitzar un exercici moderat, mitjanament intens o molt intens, depén del tipus d’activitat que duguem a terme en cada moment y sobre tot del ritme que vulguem imprimir a la nostra activitat. Amb un poc d’experiència coneixerem les reaccions del nostre cos a l’esforç i aquelles postures, condicions y tècniques que ens afavoreixen més o ens resulten perjudicials, y perfilarem la nostra dinàmica de treball buscant l’ergonomia y la comoditat en l’esforç.

Un altre benefici que aconseguirem de la relació amb la terra mare serà la possibilitat d’entrenar i enfortir el nostre sistema immunitari al entrar en contacte amb múltiples agents microbians que estimularan el nostre sistema defensiu.

La gran quantitat i varietat d’activitats y cultius diversos que podem realitzar requeriran per la nostra part un cert exercici mental, de coordinació, programació, planificació, realització i observació de resultats que ens mantindrà entretinguts i desperts, amb la ment ocupada i centrada en un present real i objectiu que ens ajudarà a meditar amb serenitat i assossegament cadascun dels nostres actes.

La finalitat de les activitats del camperol no és l’obtenció de diners sinó la consecució del menjar, o una part del menjar, en harmonia amb el medi. Amb la pràctica de camperol autònom a xicoteta escala y sense ànim de lucre no salvarem el món, però pot ser que salvem una part de nosaltres mateixos d’alguns despropòsits como la presa, l’afany de notorietat, els deliris de grandesa, l’ànsia de riquesa sense  límit, l’ansietat, l’angoixa vital. I ens iniciarem en el cultiu de lo senzill: el silenci, el reconeixement dels xicotets plaers quotidians, el treball manual, l’observació de la vida, l’austeritat, la serenitat, l’harmonia amb les persones i l’entorn... Descobrirem noves realitats ben arrelades sobre bases sòlides i entendrem el valor d’allò que és autèntic.