Vull ser camperol
Miquel Sentandreu
Ni empresari, ni
agricultor, ni llaurador, ni explotador de terres i persones, ni amo de res, ni
esclau de ningú. Sols vull ser camperol, treballar la terra amb les meues mans,
cultivar els meus aliments, viure en llibertat, xafar i besar la terra que em dona
de menjar, llançar la mirada al cel y descobrir l’eternitat sense alçar els peus
de terra.
Les principals ferramentes
del camperol son la seua ment i les seues mans, amb un tros de terra i uns
utensilis bàsics: una aixada, una fals, un ganivet, un rastell, una motxilla de
polvoritzar, podem iniciar-nos en l’apassionant món del cultiu d’aliments a xicoteta
escala.
La dedicació a la terra
amb ànim de lucre resulta complicada, ruïnosa i plena de disgust, però si ens dediquem
al cultiu de la terra amb mentalitat de camperol, sense pretensions de
rendibilitat econòmica, podem establir una relació amb la terra i els seus productes
que va molt més enllà de lo purament material. Si dediquem regularment una part
del nostre temps a cultivar aliments per al propi consum, a poc a poc anirem
entrant en una nova concepció de la nostra pròpia vida y del món que ens rodeja,
motivat per la incorporació de noves referències vitals que la societat actual ha
menyspreat i abandonat per considerar-les inútils y vulgars.
Amb la pràctica de camperol
a xicoteta escala, a temps parcial o com cadascú puga i vulga, establirem una relació
amb la terra, amb el medi i amb el paisatge que ens aportarà noves emocions y sensacions.
Dedicar el nostre temps
i el nostre esforç a cultivar la terra i cuidar del nostre entorn, el primer
que ens aporta es la possibilitat de realitzar exercici físic, en un ambient a
l’aire lliure, que enfortirà el nostre cos i ens obrirà la ment a nous
horitzons. El camperol pot realitzar un exercici moderat, mitjanament intens o molt
intens, depén del tipus d’activitat que duguem a terme en cada moment y sobre
tot del ritme que vulguem imprimir a la nostra activitat. Amb un poc d’experiència
coneixerem les reaccions del nostre cos a l’esforç i aquelles postures,
condicions y tècniques que ens afavoreixen més o ens resulten perjudicials, y
perfilarem la nostra dinàmica de treball buscant l’ergonomia y la comoditat en
l’esforç.
Un altre benefici
que aconseguirem de la relació amb la terra mare serà la possibilitat d’entrenar
i enfortir el nostre sistema immunitari al entrar en contacte amb múltiples
agents microbians que estimularan el nostre sistema defensiu.
La gran quantitat i
varietat d’activitats y cultius diversos que podem realitzar requeriran per la
nostra part un cert exercici mental, de coordinació, programació, planificació,
realització i observació de resultats que ens mantindrà entretinguts i desperts,
amb la ment ocupada i centrada en un present real i objectiu que ens ajudarà a
meditar amb serenitat i assossegament cadascun dels nostres actes.