INICIAR-SE COM A CAMPEROL AMB UN XICOTET HORT FAMILIAR

Iniciar-se com a camperol amb un xicotet hort familiar

Miquel Sentandreu

Per a iniciar-se en el cultiu d'un xicotet hort familiar no es necessita gran cosa, amb una xicoteta porció de terra i una simple aixada podem començar a realitzar els nostres somnis.

En principi, amb una parcel·la de 100 m2, o inclús menys, tindríem prou espai per a posar en pràctica el cultiu agrícola a xicoteta escala.

Si disposes de terres de cultiu, no tens més que posar-te en marxa. Si no tens camps, sempre pots demanar prestat un tros de terra a un amic, llogar un parcel·la o comprar-la.

Aconseguir una porció de terra per a treballar-la amb les teues mans és relativament fàcil. Actualment les terres de labor estan molt barates. Per menys 600 € podríem comprar una fanecada (850 m2), i amb uns 300€ dotar-la de reg localitzat per goteig. 

Si formàrem una xicoteta societat i dividírem l'espai en 8 parcel·les de 100 m2, amb una aportació inicial d’uns 115 euros per associat, disposaríem d'una xicoteta parcel·la de 100 m2 amb  reg per goteig.

Com podeu  vore hi ha moltes possibilitats de disposar d'un xicotet hort, per res o molt pocs diners.

En qualsevol part es pot cultivar la terra, però quan millor siga el terreny a cultivar i més temperat siga el clima, les collites seran més freqüents i de major rendiment.

Una vegada disposem de la terra, com deia al principi, amb una simple aixada podem començar a cavar, esmicolar els terrossos, aplanar els bancals, fer xicotets solcs i sembrar o plantar el que ens agrade. Només haurem d'atenir-nos als calendaris de sembres i transplantaments de cada zona, segons els rigors del clima i els costums del lloc. El més fàcil, independentment del que vegem escrit als llibres, revistes, blogs etc., és preguntar als vells llauradors de la zona per les dates de labor, sembra, plantació, recol·lecció…

Si coneixem els temps de labor i treballem la terra, podem sembrar i plantar amb possibilitats d'arreplegar algun fruit.

Si disposem de fem o altres matèries orgàniques descompostes, com herbes de desbrossament, fulles caigudes, restes de cultius etc., les podem incorporar a l’hort, així augmentarem la fertilitat del sòl i les possibilitats de que les nostres collites arriben a bon terme.

No cal tindre por de llançar-se a cultivar el propi hort, però cal fer-ho sense pressa. El cultiu d'un hort per a autoconsum deu basar-se en una filosofia centrada a ocupar el cos, les mans i la ment en una activitat que ens puga resultar agradable i plaent, que a mig termini ens premiarà amb uns aliments carregats de nutrients i d'emocions.

Són tantes les variables que incideixen en l'evolució de les plantes, des que iniciem el cultiu fins que acabem la recol·lecció, que resulta impossible controlar-ho tot. Per molt que ens apliquem sempre tindrem alguns fracàs. Els resultats mai s'adaptaran fidelment a les expectatives o les programacions que ens hàgem plantejat. El cultiu de l'hort en este sentit ens ajudarà a relativitzar els èxits i els fracassos. Cultivar la terra ens posa els peus a terra, ens ensenya a acceptar la incertesa, a reconéixer l'autenticitat i apreciar el seu valor, a gaudir de les alegries i a assumir els fracassos sense perdre l'aplom, sense deixar-nos portar per l'eufòria  ni el pànic.

Una vegada iniciats en el cultiu de l'hort familiar, no importa massa fer-ho molt bé, el verdaderament important és seguir en el camí, amb humilitat, amb ànim de millorar dia a dia i de aprendre de cada xicotet èxit o fracàs.

En posteriors escrits continuarem parlant de distints temes relacionats amb l'hort familiar: Utensilis, ferramentes, abonat, reg, malalties de les plantes, mitjos preventius i/o curatius…